Per ordenar alfabèticament els noms de persona, a banda de saber les normes generals d'ordenació alfabètica, hi ha altres aspectes que és útil conèixer.
Habitualment els noms de persona s'ordenen pel primer cognom i després pel segon cognom. Sovint en les llistes de noms ordenats alfabèticament [...]
A l'hora d'ordenar alfabèticament un conjunt d'elements, pot ocórrer que alguns d'aquests elements, o tots, siguin grups de paraules. En aquest cas existeixen dos sistemes d'ordenació diferents: l'ordenació contínua, o ordenació lletra per lletra, i l'ordenació discontínua, o ordenació mot per mot [...]
Per ordenar alfabèticament noms de lloc, a banda de saber les normes generals d'ordenació alfabètica, hi ha altres informacions que convé conèixer.
En els topònims catalans o catalanitzats que porten article, aquest article s'escriu en minúscula i no s'ha de tenir en compte en fer l'ordenació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ensenyar de llegir i d'escriure o bé instruir (especialment persones adultes). Ordenar alfabèticament (especialment cèdules lexicogràfiques o fitxes d'un catàleg). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. diccionari de la rima Diccionari en què els mots figuren agrupats segons la rima. diccionari invers Diccionari en què els mots apareixen ordenats alfabèticament de dreta a esquerra. Llibre que ofereix per ordre alfabètic noms, fets, notícies, referents a un ordre de coneixements [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.
Alta Ribagorça: ribagorçà -ana
Alt Camp: de l'Alt Camp
Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa
Alt Penedès: penedesenc -a
Alt Urgell: alt-urgellenc -a
Amposta [...]
Recull de paraules, ordenades alfabèticament, que són poc conegudes o que es refereixen a un tema específic. [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.